Cacharreria popular. La ceramica de basto en España

La presència d’utensilis de fang en centenars de formes i mides ha estat habitual i constant a cuines rurals i urbanes, convents, hospitals, casernes, presons, fondes, vendes i figons; per no faltar, també eren presents a les cuines dels palaus.

Tots aquests objectes -càntirs i cànteres, càntirs, dolls, olles, olles, cassoles, escudelles, galters, menjadores d’animals, cuncas, tarteires, gerres, arrossars de pixulin, pitxarres i pegarres, cuits i gerres- tenen l’argila com a suport. Poden ser porosos, perquè l’aigua o el vi es refresquin, o estar impermeabilitzats mitjançant el vidriat plumbífer, i són un magnífic exemple de la incomparable riquesa de la Terrisseria de bast a Espanya, és a dir, d’allò que no és fi.

Cacharrería popular és un singular repàs a les diferents tipologies de atuells que han servit per portar i guardar aigua, vi, oli, fruits, matances i espècies; on s’ha rentat i guisat, i on també han menjat la gent i els animals.

Fabricades en terrisseries, olleries o obradors gràcies a unes tècniques remotes que han perviscut fins al dia d’avui, van constituir una indústria que, puixant i viva fa quaranta anys, va començar a acabar la segona meitat del segle XX.

Afortunadament Natacha Seseña va aconseguir documentar -gràcies a la inestimable col·laboració dels escassos terrissers, ollers i gerres- els processos i produccions, i l’ús i desús d’unes tècniques de gran complexitat, herència patrimonial d’enorme importància en què es percep la fecunda empremta hispanomusulmana.

El podeu consultar a la biblioteca de l’ACC.