Associació Ceramistes de Catalunya
Logo-Angela-Colls
festesoci Tarifes trimetrals 2015: Soci estándar: 40,50 €. Soci estudiant: 18 € Tarifes anuals: Soci col·laborador: 50 €. Subscriptor revista (2 números per anys): 18 €.  
banner-iQ2015-300x250px
logo acc lateral web (1)
PENELOPE_VALLEJO_INVITACIO_PAISATGES_INTERIORS PAISATGES INTERIORS Inaguració: 12 de Maig a les 19.30 h Dates: del 12 de Maig al 18 de Juny Lloc: Sala d’exposicions de l’ACC, carrer Dou 7 , Barcelona

ENTORN LA CERÀMICA EN L’ARQUITECTRUA I L’ESPAI PÚBLIC

12, 13, 14 i 15 de setembre (matins) a l’auditori del Disseny Hub Barcelona

El congrés de Barcelona 2016 se centrarà en uns continguts específics que donaran sentit a la trobada de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (AIC), els quals estaran relacionats amb allò que Catalunya i la ciutat de Barcelona millor poden aportar als membres de l’AIC i que és el tema escollit per aquest esdeveniment: la ceràmica en l’arquitectura i l’espai públic.

La presència de la ceràmica en l’arquitectura ha estat una constant al llarg de tots els temps i en quasi totes les cultures i territoris. En la terra cuita hem trobat un mitjà per a construir i embellir les nostres cases i altres edificis per als usos més diversos que puguem imaginar, a més de ser també un element important en l’embelliment de l’espai públic. L’evolució al llarg de la història ha estat impressionant, des de les cases fetes de “adobe” fins a les sofisticades construccions amb elements dels ceramistes i arquitectes contemporanis més audaços. S’ha dividit el tema principal en tres parts, a cadascuna de les quals dedicarem un dia de debats:

Àmbit 1 – La ceràmica en l’arquitectura modernista
El Modernisme ha estat el primer moviment artístic d’abast mundial, amb bones mostres arreu del món, però és sobretot a Europa on té el seu origen i on es concentren les seves millors realitzacions. En aquest context, Barcelona i Catalunya sobresurten com un dels llocs on els seus resultats són més esplendorosos, amb grans arquitectes com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, si bé en podríem anomenar molts d’altres.

Un dels elements fonamentals que distingeixen el Modernisme en relació a altres moviments arquitectònics és la presencia constant de les arts aplicades, el que va suposar un gran ressorgiment dels oficis artesans. Així la forja de ferro, els vitralls amb vidre emplomat o la ceràmica (tant en la seva vessant constructiva com decorativa) assoleixen uns nivells d’excel•lència com mai s’havia vist. Les seves obres avui són objecte d’estudi d’historiadors de l’art i tamb d’importants treballs de restauració, per a retornar-los-hi tot l’esplendor, fet que està donant feina a nombrosos ceramistes. Fins i tot ha un cas, el de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, que encara està en construcció i en la que hi participen alguns dels bons artesans que hi ha a Catalunya.

Volem que experts internacionals participin a la taula de debat i que diferents ponents ens presentin comunicacions sobre aquest tema com un dels punts de partida de les jornades de Barcelona.

Àmbit 2 – Arquitectura contemporània i ceràmica
Cal reconèixer que en l’arquitectura contemporània la presència de la ceràmica no ha estat tot el destacable que voldríem, però sobretot en els darrers 20 anys hi ha hagut una revifalla important en aquest sentit, amb interessants realitzacions que cal donar a conèixer. Aquest àmbit ens aportarà molts informació de com poden interactuar arquitectura i ceràmica en el moment actual, obrint als ceramistes contemporanis possibilitats insospitades de com integrar la seva creativitat en el món arquitectònic. En un moment de grans dificultats per la ceràmica d’autor, aquesta pot ser una possible alternativa per a treballar en allò que els nostres ceramistes millor saben fer.

Cal un apropament entre els dos mons, atès que sospitem que sovint els arquitectes desconeixen que la ceràmica pot ser una bona solució a molts del problemes plantejats en les seves edificacions, ateses les grans propietats de la ceràmica, com l’aïllament tèrmic, la durabilitat, impermeabilitat i, com no, una estètica que no podran obtenir amb altres materials.

En aquest apartat volem esmentar la valenta aposta feta per diversos arquitectes a favor de la ceràmica, com Alejandro Zaera (Pavelló Espanyol a l’Exposició Universal d’Aichí, Japó), José Ignacio Linazasoro, José Duant, Joan Tarrús, Enric Soria, Jaume Bach, Enric Miralles, Cristian Cirici, Josep M. Botey, Xavier Busquets, Oscar Tusquets, Nieto Sobejano (Palau de Congressos de Saragossa), Patxi Mangado (Pavelló d’Espanya a l’Exposició de Saragossa 2004), Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (Mercat de Santa Caterina a Barcelona), Enric Ruiz Geli (Villa Nurbs, Empuriabrava, Girona).

Àmbit 3 – Ceràmica, escultura, espai públic i els seus vincles amb l’antropologia urbana.
Aquest és un apartat molt novedós i que esperem que hi hagi un abans i un després del congrés de Barcelona. Cal un estudi aprofundit del significat de la ceràmica en l’espai públic, amb tot el que això implica de relacions amb la configuració urbana de la ciutat i les relacions socials que implica. Volem que els aspectes antropològics hi siguin presents en el debat que farem sobre el que significa la presència de la ceràmica en l’espai públic, procurant conèixer com la ceràmica pot fer millor les nostres ciutats i com la ceràmica pot esdevenir un element important en aspectes com una millor eficiència energètica, disminució de les despeses de manteniment de mobiliari urbà, millores en l’escultura pública i altres similars.

Poques vegades hem vist escultures públiques fetes per ceramistes o amb ceràmica, tot i que és un material perfecte per a fer-ho ates que és un material quasi inalterable a les condicions atmosfèriques (sobretot pel que fa a humitat i temperatura) i, a diferència d’altres materials molt més usats, com el bronze o l’acer corten, té unes possibilitats cromàtiques molt superiors. Cal reivindicar la ceràmica com a matèria primera per a l’escultura i altres usos dels espais públics dels nostres pobles i ciutats.

Tenim bons exemples d’escultura pública amb ceràmica a Barcelona, com la “Cara de Barcelona” de Roy Lichtenstein, “Dona i ocell” de Joan Miró, “Castella” a la Plaça de la Font Castellana, de Madola. De ben segur que a altres ciutats del país i del món hi trobarem més escultures que poden servir de model i inspiració per a ceramistes i per a responsables de l’urbanisme, així com responsables polítics, que sovint són els que tenen la darrera paraula en aquestes qüestions, atès que quasi sempre són actuacions finançades amb diner públic on l’intervencionisme polític és notable.


  logo_tecno_piro-apaisat
Banner-iq2015-728x90px