El número 39 de Terrart, corresponent al segon semestre de 2011, compta amb les seccions habituals i articles de diferents àmbits de la ceràmica que segur seran del vostre interès. També hem incorporat una secció de cartes a la redacció. Us fem un petit resum del que hi podeu trobar.
A la secció Exposicions de l’ACC us presentem Nous, els objectes ceràmics que van crear un grup de ceramistes a partir d’un curs d’innovació i disseny. Fem un repàs de les sensacions que ens va deixar La Pasta en el seu pas per Barcelona, diferents propostes ceràmiques que ens mostren la diversitat i la riquesa d’aquest art. També us acostem a la cromàtica exposició Una Finestra al Passeig d’Antònia Roig, amb obra ceràmica i pictòrica i a Camins d’aprenentatge, l’exposició dels alumnes de l’Escola d’Art de Vic. El professor i comissari de l’exposició Pep Madrenas ens explica, en una petita entrevista, els processos que es segueixen a l’escola per obtenir tan bons resultats. I per acabar, una exposició plena de vida, els ocells i les esferes d’Irina Larios i la interessant instal·lació que acompanyava la mostra, El cuerpo del Alfarero, un homenatge a la ceràmica de la humanitat.
El reportatge, està dedicat al 25è aniversari de l’Associació, amb un record als orígens de l’entitat i un recorregut per les diferents activitats que l’ACC ha organitzat al voltant d’aquesta celebració, com la festa d’inauguració dels actes a l’Escola de La Bisbal, una exposició itinerant que ha visitat les quatre províncies catalanes i un seguit de conferències sobre l’ensenyament i el futur de la ceràmica.
A Tallers i Ceramistes visitareu el taller de Graciela Olio d’Argentina, membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica, que ha impartit diversos cursos sobre fotoceràmica, tècnica que empra en la seva obra recent Proyecto Sur. Manolo Sales ens presenta a dos ceramistes conceptuals, Pablo Ruiz i Salvador Mollà, que volen despertar en l’espectador quelcom més que l’interès estètic de les seves obres, anant més enllà i fent-lo reflexionar sobre la vida i el món. I Mercè Coma entrevista a Dolors Bosch, on la ceramista fa un repàs a la seva carrera.
A l’apartat d’exposicions trobem Una cadena d’esdeveniments de Pep Duran, a la Capella del MACBA. Seguim amb dues exposicions d’Alberto Andrés: Carne Cruda a Muel i ...es rosa! al Museu del Càntir d’Argentona, amb suggerents instal·lacions i composicions murals. I finalitzem la secció amb les Fantasies paleontològiques de Lourdes Riera, conjunt de peces orgàniques que crea a partir de la tècnica de la ceràmica expandida.
La miscel·lània recull els deu anys de CERCO i els artistes guanyadors del darrer concurs: Rafa Pérez, Alberto Hernández, Ayako Funato i Alejandra Estefania Braun. I un article sobre Wali Hawes i les seves escultures-forn monumentals.
Tàber ens presenta a la part d’història una peça concreta i rara: l’aiguamans, a partir de la col·lecció de Michel Primot (Catalunya Nord).
A la secció Publicacions analitzem l’obra de Josep M. Rovira, que repassa diferents mètodes per datar obres ceràmiques, i dos llibres de la col·lecció Ceramics handbook: Paper clay de Rosette Gault i The electric kiln de Harry Fraser.
Per últim, a Fires i Concursos destaca l’article de Joan Serra i Mia Llauder dedicat a la ceràmica de l’estat en fires d’arreu d’Europa.
Colaboradores:
Carla de Manuel Rimbau Milla, Manolo Sales, Emma Nuevo, Mercè Tiana, Roser Oter, Joan Serra.
En el número vint-i-vuit vàrem dedicar un ampli reportatge a commemorar el 20è aniversari, mentre que l’actual està basat en un repàs dels cinc darrers anys. Malgrat la proximitat, s’han succeït una sèrie d’esdeveniments transcendents a considerar. En primera instància, l’associació, en el vintè aniversari, ja es trobava plenament consolidada, però s’ha avançat en altres aspectes substancials importants, com ara la projecció d’obertura i el prestigi exterior que ha anat guanyant terreny a través de vàries activitats: la quantitat periòdica de exposicions, la Fira de Nadal al Portal de l’Àngel, l’assistència a Cerco i a Argentona entre altres.
L’obra de Pablo Ruiz, està ancorada en l’inconformisme sobre la civilització actual. L’acció inconformista davant tants problemes de tenses, quan no violentes, relacions internacionals, desigualtats de tot tipus, contaminació, fruites i verdures que no tenen color, en una metàfora de l’estandardització dels productes naturals que han perdut la seva pròpia entitat pels cultius transgènics i altres accions contra el cicle vital lògic de la natura.
Hem retrobat la ceràmica de Dolors Bosch a la galeria Cal Talaveró de Verdú i ens han vingut ganes de refrescar el seu tarannà, que es dedueix desprès de visualitzar l’obra que allà hi té exposada. Les columnes d’Albers, les Anades de fil, o be d’altres realitzades en diferents moments. Habitacles, El mural dels banys àrabs, Construccions, petites instal·lacions com L’ultim viatge o bé Ampolles i Plats, que ens endinsen en un ampli repertori de factura sòbria realitzada amb diferents tècniques i pastes.
Sota el títol “Una cadena d’esdeveniments”, vam poder gaudir a la Capella MACBA, de la instal·lació de l’artista Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955), realitzada específicament per aquest espai i que podem considerar com una obra experimental en ceràmica, per part de l’autor. Es tracta d’una gran intervenció dividida en dues parts; el Retaule laic i Peça escrita (2010-2011), on recull i alhora traspuen totes les seves influències intel·lectuals, formals i estètiques entorn de les quals pivota la manera de fer i de pensar d’aquest artista.
La paleontologia (del grec: palaios antic, onto ser i logos ciència) és la ciència que estudia i interpreta el passat de la vida sobre la Terra. Els geòlegs han establert que l’edat de la Terra és d’uns 4.600 milions d’anys. Les peces de la Lourdes no tenen tants anys, però mirant-les l’espectador viatja a temps remots. Les peces que vam gaudir a CERCO parlen de paleontologia, de geologia, de natura, d’explosions orgàniques, del misteri i la força de la natura.
Autor:
Joan Serra i Mia Llauder
Com a capçalera d’aquest petit article, el títol és potser un xic exagerat, però no deixa de reflectir una realitat cada cop més freqüent dins del nostre entorn. Sempre dic que als ceramistes, la crisi actual no ens afecta perquè, que jo recordi, sempre hem estat en crisi; una altra opinió un xic exagerada, però que no deixa de contenir una part de veritat.
El paper clay és un interessant avenç dins del món de la ceràmica. És fàcil d’utilitzar, extremadament fort quan encara no està cuit, fàcil de reparar en qualsevol estat del procés de formació, i el resultat final [...]
Dirigit al ceramista artesà, d’estudi, amateur o professional, El Forn Elèctric, és una guia útil i fàcil d’entendre per a la selecció, instal·lació, ús i manteniment del forn elèctric tant en tallers com en escoles. Inclou informació de tipus de forn i materials refractaris a accessoris, fins a com omplir un forn o cicles de cocció i control de temperatura. [...]