La voluntat de Picasso. Les ceràmiques que van inspirar l’artista

juny 26, 2023

Del 30 de juny al 17 de setembre de 2023

L’any 1957, Picasso dona a l’Ajuntament de Barcelona setze peces de ceràmica amb una única condició: que estiguin exposades junt amb una col·lecció important de la mateixa propietat. Més de seixanta anys després, aquestes peces formen part de la col·lecció del Museu del Disseny i seran protagonistes de la nova mostra sobre l’artista. Però no aniran soles, sinó que complint la seva voluntat, dialogaran amb el fons de ceràmica històrica del museu.

Una història desconeguda per a molts que surt a la llum per commemorar el 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso.

Cita La Vanguardia, en la seva crònica de l’1 d’agost de 1957, que Picasso va exclamar: “Però és possible que hagin fet això abans que jo?”, en veure la selecció de ceràmiques del s. XIII al s. XIX que es mostraven en l’exposició La ceràmique espagnole, du XIIIème siècle a nos jours, en el Palais Miramar de Cannes la primavera d’aquest any.

Aquesta admiració i la trobada amb Lluís Maria Llubià, van propiciar la donació de Picasso de 16 obres ceràmiques als Museus d’Art de Barcelona. Aquestes ceràmiques formen part actualment de les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona. Picasso posà una única condició a la donació: que “estiguin exposades conjuntament amb una col·lecció important propietat d’aquests museus“. (Document de donació del 26 d’abril de 1957).

Amb motiu de la Celebració Picasso 1973-2023, el Museu del Disseny proposa continuar amb el compliment d’aquesta voluntat mostrant el total de les 16 peces donades per l’artista en diàleg amb el fons de ceràmica històrica que conserva. Així mateix, explicarem una història, la de la donació als Museus d’Art de Barcelona que s’inicia en l’exposició de ceràmica espanyola que se celebra a Cannes en 1957. Serà el punt de partida de la mostra, en la qual farem un recorregut històric fins a l’actualitat, mostrant una aproximació del que Picasso va poder veure en aquesta exposició, i complint la seva voluntat d’establir una relació entre les seves obres i la ceràmica tradicional.

Aquesta és una història potser desconeguda per a molts barcelonins, una història de l’estima de Picasso pels museus de la seva ciutat, i de la seva visió de la seva pròpia obra com a continuació de la tradició ceràmica espanyola.