Els colors de la ceràmica: Policromia

Col·lecció: Ceràmica (s. XIX – XXI)

Des del Pròxim Orient arriba a al-Àndalus una tècnica que permetrà dotar la ceràmica d’una superfície opaca i blanca que facilita i millora els resultats estètics de les peces. Consisteix en l’aplicació d’òxid d’estany.

L’ús dels colors respon a uns objectius estètics i artístics, però també té a veure amb altres causes, com pot ser l’ús dels minerals que es tenen a l’abast, o al contrari, la importació d’aquells que s’ha dotat d’un alt component simbòlic, ja sigui de prestigi, religiós… i que cal importar.

Policromia. Amb els corrents artístics renaixentistes italians, al segle XVI va arribar l’ús de colors que fins llavors no havien estat habituals en la ceràmica. Un dels més característics és el color groc, aconseguit partint de l’ús de l’antimonat de plom, també conegut com a groc de Nàpols. Els tons groguencs, ocres i vermellosos s’havien fet servir amb anterioritat, però utilitzant tonalitats derivades de l’òxid de ferro.

Autor de les fotografies: Guillem Fernández Huerta

Museu del Disseny de Barcelona
Plaça de les Glòries 37
08018 BArcelona
Tel: 932 56 68 00

+info: Disseny Hub Barcelona