REVISTA TERRART
Publicació semestral posicionada com un dels referents nacionals de la ceràmica contemporània. Realitzada en català i afiliada a l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), disposa d’un codi QR amb traducció al castellà. Es distribueix entre els professionals del sector i el públic general, tant a nivell nacional com internacional.
TERRART – Nº 66
Revista de ceràmica contemporània
Terrart arriba al número 65 amb un reportatge central molt actual: Tecnologia 3D aplicada a la Ceràmica. No havíem tractat mai el tema, però gràcies a l’exposició que Javier Perandones va fer a l’ACC, al setembre de 2024, vam adonar-nos de les possibilitat que aquesta nova tecnologia aportava a l’art ceràmica i vam decidir abordar-lo des de diferents punts de vista: l’acadèmica, l’utilitari, l’arquitectònic i especialment l’artístic. Podreu gaudir de l’obra de: Jonathan Keep, Marcos Pérez i Lluís Llenas i Martí Baltà això com del Taller de fabricació digital aplicada a la ceràmica de l’Escola Llotja i d’un article molt interessant sobre aquesta tècnica aplicada a l’arquitectura.
A la secció de Tallers i Ceramistes mostrem el treball que fan als seus taller dos socis de l’ACC de fora de Catalunya: Anna Martí de València i Alfonso Hidalgo de Granada, que amb diferents tècniques aconsegueixen fascinar amb les seves obres. Ambdós dominen la tècnica del torn i beuen de la ceràmica tradicional, cadascú amb el seu propi llenguatge.
Les Exposicions de l’ACC recullen quatre mostres: tres individuals i una col·lectiva de socis de l’ACC. Javier Perandones va exposar una selecció de peces treballades en porcellana a partir de la repetició de formes geomètriques i patrons, com element estilístic fonamental en les seves obres, sota el títol Geometria emocional. Realitat formada. Laia Pascual amb el títol Let’s play presentà un conjunt d’instal·lacions en les que el visitant era part activa convidant-lo a jugar. ines gonzalez de zarate (en minúscules i sense accents com a ella li agrada) va exposar Metátasis, una mostra marcadament escultòrica amb molta força, que s’acompanyava d’un vídeo i una melodia electroacústica. L’artista realitzà un paral·lelisme creatiu amb la peça musical Metátasis de Iannis Xenakis. I finalment, Blau, l’exposició col·lectiva de socis que cada any se celebra al desembre a l’ACC. Aquest tema que materialitza l’espai buit, l’aigua, el mar i el cel va ser el tema proposat als 37 ceramistes que hi van participar.
En la secció d’Exposicions, trobareu un article dedicat a Josep Collell en motiu de l´exposició antològica celebrada a Montevideo (Uruguai) el 2024. Ricardo Campos i Rosa Rosell van exposar a “la Peixera” del Terracotta Museu la seva obra sota el títol “Evolució”. Tradició i modernitat i un treball impecable caracteritzen l’obra d’aquesta parella de ceramistes. Aniana Heras va exposar a la Galeria Tado de Madrid, de la que ja hem parlat en alguna altra ocasió. Ella crea peces al torn que després utilitza com a base de les seves creacions d’equilibris vertiginosos a base d’arcs i geometries arquitectòniques. En un altre context, l’artista finesa Catharina Kajander feia una exposició retrospectiva que abraçava la seva obre des de 1995 a 2022 al museu Kwum de Fiskars (Finlàndia). Entre Caos i Cosmos. Natura a l’antiga Grècia era una recreació de l’ambient per dialogar directament amb els clàssics a través de les obres ceràmiques de gran bellesa. Tanca la secció una destacada i interessantíssima exposició, a la Galeria Artur Ramon de Dolors Oromí i Madola titulada Poètiques ancestrals. Dues artistes que ens traslladen a temps arcaics amb la ceràmica de les escultures de Madola i les fibres vegetals dels tapissos d’Oromí.
Pel que fa a la secció Internacional coneixereu a Phoebe Cummings, artista britànica que crea escultures efímeres que s’emmarquen en la performance, on el fang sense coure transmet un sentiment fragilitat i transitorietat, com expressant que res és per sempre. Sophie Woodrow també britànica, treballa construint a mà formes mig animals i mig humanes delicades i etèries, que habiten un univers ceràmic paral·lel.
Aparadors del món ens porta a la població de Toucy, concretament a la Galerie de l’Ancienne Poste, a dues hores del centre de París. Des dels anys 90 aquest espai promociona l’art dels ceramistes amb exposicions personals.
En l’àmbit de la Història, coneixereu la Bòbila d’Ermedàs de Cornellà del Terri al Pla de l’Estany. L’article ofereix algunes dades sobre l’impacte ambiental pel funcionament d’una indústria terrissera d’època romana.
I a la secció de Miscel·lània, articles variats: Clare Twomey des de fa uns anys desenvolupa una investigació basada en la pràctica, que examina la relació entre les col·leccions de ceràmica i la pràctica artística. L’article parla de Trophy una instal·lació que desafia els modes d’exposició tradicionals dels museus. Benet Ferrer ens va deixar el 2024 i Terrart li dedica un article. Es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Massana de Barcelona i va formar part del grup Els Gallots de Sabadell que als anys 60 preconitzava l’action painting. Podreu descobrir els colors de la ceràmica, el seu ús i significat a través d’un seguit d’articles que anirem publicant a aquesta secció. En el número que ens ocupa parlarem sobre el blau. Coneixereu el dterra Taller de Ceràmica, creat inicialment per la ceramista Roberta Ferreira i la joiera Laura Jener. I no oblidem als ceramistes que van patir les conseqüències de la dana a València i ens acostem a l’experiència concreta de Cristina Guzmás Traver. La secció es clou amb un extens article sobre el 51è Congrés de l’AIC a Portugal, concretament a Alcobaça i Caldas da Rainha, el darrer mes de setembre.
Pàgines: 100
PREU DE L’EDICIÓ DIGITAL
Adquisició d’una revista: 3,99 €
Subscripció ANUAL per dues revistes: 6,99 €