Alma Clara
Erica Cristalino (Argentina, 1969) viu i treballa a Terrassa. El seu recorregut va començar a Argentina, on es va formar com a dissenyadora, i va continuar amb una especialització en ceràmica japonesa que va influir en la seva disciplina tècnica i en la seva relació amb el material. Més endavant, va consolidar la pràctica a Europa, integrant aquestes experiències en una línia escultòrica pròpia. El 2025 va presentar obra a Andakulova Gallery, a Dubai, ampliant la seva projecció internacional. El seu projecte Alma Clara reuneix aquestes etapes i sintetitza la identitat actual.
La seva producció respon a una investigació formal sostinguda, més que no pas a una lògica seriada. El nucli conceptual del seu treball és el cos fragmentat com a espai de tensió entre límit i transcendència. En peces com ara Winged Freedom o Silence Under the Skin, l’anatomia es combina amb elements simbòlics que remeten a resiliència i transformació. L’ús d’argila refractària i porcellana, cuites a alta temperatura, emfatitza la síntesi volumètrica i el control tècnic. La monocromia blanca desplaça el protagonisme cap a l’estructura formal, situant la seva obra a la cruïlla entre figuració contemporània i abstracció orgànica.
Les experiències prèvies a tallers, clínica d’obra i artteràpia no constitueixen avui el seu eix principal, però influeixen en la seva mirada com a escultora. Aquesta etapa va consolidar una comprensió del procés creatiu com a espai d’introspecció i construcció simbòlica. De la mateixa manera, la disciplina tècnica adquirida a la ceràmica japonesa i la sensibilitat projectual desenvolupada en el disseny a Argentina continuen presents en la seva pràctica. Aquests antecedents no apareixen com a referències explícites, sinó com a capes integrades. La seva obra actual és el resultat d’aquesta acumulació.
La seva identitat es construeix sumant disciplines i experiències. Disseny, escultura i tradició ceràmica formen part d´un mateix recorregut, sense ruptures abruptes. A la seva feina busca donar forma a allò que necessita expressar; temes com el cos, el temps i la transformació travessen la producció. La repetició del gest, la construcció per capes i el treball amb la textura generen contrast i moviment a les seves peces. En aquest procés, l’argila deixa de ser només un material per convertir-se en el medi que articula la cerca personal i formal.