Xerrada amb Carlos Cabo

13 de novembre de 18:00 – 22:00h (4 horas completas)

 

No és una exposició corrent. No és una classe de ceràmica. No és una conferència on algú parla i tu escoltes.

És una conversa propera amb un artista les peces del qual han aparegut en publicacions com Colossal i que ha exposat internacionalment.

És una experiència compartida/procés creatiu amb un grup molt reduït.

 

Poques places disponibles.

4 hores. Sense filtres. Sense preguntes prohibides.

 

De què parlarem?

De com es crea art quan deixes que les teves mans pensin per tu.

Per què les textures poden ser el “codi genètic” d’una peça.

De com combinar allò ancestral (tècniques romanes) amb allò contemporani.

D’aquell moment en què es troben la intuïció i la tècnica.

 

Per qui és això? Per a tu si:

Estimes l’art i la ceràmica (encara que mai hagis tocat argila)

Et fascina entendre els processos creatius

Valores les oportunitats úniques de conèixer artistes en persona

Busques inspiració més enllà del tècnic

 

L’artista en qüestió rarament fa aquest tipus de xerrades obertes i serà per primer cop a Barcelona. Quan s’omplin les places, no n’hi haurà més.

 

Et pica la curiositat?

Doncs el seu nom és Carlos Cabo. I si mai n’has sentit a parlar, no et preocupis. No és dels que busquen la fama. Però la seva feina parla per si sola:

✦ Publicat a Colossal — una de les plataformes d’art contemporani més respectades del món. Ells van escriure: “Una diversa gamma de textures envolta les ceràmiques abstractes i figuratives de l’artista Carlos Cabo”

✦ FreeYork Art va destacar les seves peces com “una fusió de tradició i innovació”, comparant el seu treball amb tècniques ancestrals romanes

✦ Simposi Internacional de Ceràmica de Changchun (Xina) — va representar Espanya amb tres obres monumentals

✦ Exposicions a Espanya on crítics han descrit la seva obra com a “ancestral i ritual, passada i present”

 

Però aquí està el més interessant:

Carlos no va arribar a la ceràmica de forma tradicional. Durant anys va ser professor. L’ensenyament va ser la professió.

L’art sempre va ser la passió. Va començar amb fotografia, després pintura, i finalment va trobar la seva veu a la ceràmica.

Què fa que la seva feina sigui diferent? Tres coses:

Les textures són la seva obsessió. Per a Carlos, la textura no és decoració. És identitat. És el “codi genètic” de cada peça.

Això ve d’un fet molt personal: va créixer en un poble sense electricitat durant el dia. A les nits, es movia en la foscor tocant les parets, les portes, els objectes. Va desenvolupar un “mapa sensorial” que avui viu a cadascuna de les seves peces.

Combina allò ancestral amb allò contemporani. Treballa amb argiles industrials (estabilitat), però crea la seva pròpia terra sigillata recollint argila del camp (tradició romana). No perquè calgui, sinó perquè aquest gest el manté connectat amb la terra. Treballa des de la intuïció, no des del control

De vegades arriba al torn sense projecte. Sense esbós. Deixa que les mans guiïn el procés. Però compte: això ve d’anys de tècnica. Com diu ell: “La tècnica és imprescindible. És el llenguatge que permet que la intuïció es materialitzi.”

El resultat, segons testimonis:

Figures altes i esveltes amb boques obertes, com si cantessin.

Textures úniques que et fan voler tocar cada peça.

Obres que equilibren tradició i innovació.

 

I el 13 de novembre, li podràs preguntar directament:

Com vas desenvolupar aquesta sensibilitat tàctil?

Com prepares la teva terra sigillata?

Com és possible treballar sense pla i crear obres consistents?

Quin paper hi juga l’emoció vs. la tècnica?

Qualsevol pregunta. Sense filtres.

 

ElTornBarcelona – clica aquí para link google maps

Preu: 65€  Per ordre d’inscripció (segons disponibilitat)